lunes, 8 de diciembre de 2014

APUNTS SOBRE LES CONSTEL·LACIONS FAMILIARS

El pròxim dissabte dia 13 de decembre farem el últim taller
d´aquest any de Constel·lacions familiars.
Portem ja mes de d´un any treballant amb Mª Carmèn Silva les constel·lacions a MANDALA i el balanç es satisfactori.
Molt ens està aportant aquest treball, tan difícil d'explicar en paraules i tant clar quan el sentes, l´experimentes, el comprens, quan pots veure que afrontar un problema intentan  buscar la solució des del mateix desordre que l´ha creat només aconsegueix embolicar-lo cada vegada més i endinsar-nos més en la foscor.
El treball de les constel·lacions ens ensenya el Sí a la vida, a acceptar als pares com són , a la família com és, a reconèixer i honrar les vides del nostres avantpassats, a acceptar tots els éssers com són.
Perquè de tot això:el reconeixement, l´agraÏment, l´acceptació... depèn la nostra salut, la abundància, l´èxit, la amor i l'alegria.
Encara que saber-ho no és prou per a canviar-ho, hem de viure-ho , treballar-ho es a dir desembrollar la madeixa que ha creat la confusió.
Tot conflicte, tot problema, tota carència, tota malaltia... pot ser abordada des de les constel·lacions familiars.
Nosaltres no som individus sols, formen part d´una estructura familiar, en la que han passat moltes coses, conflictes, secrets familiars, baralles, abusos, guerres, odis, separacions, dolor, morts sobtades, etc., i tot el que no s´ha solucionat segueix existint en la nostra família encara que no en siguem conscients.
Quan es posa llum o tot això els nostres problemes o la situació canvia. Sembla màgia? , potser si, però es que la vida es molt màgica, el que passa es que a vegades ens sembla viure millor en la inconsciència , sense donar-nos conte ni de que respirem, immersos en la rutina, en els deutes, en la avarícia d'acumular o esperant la jubilació per anar de creuer.
Segons diu Briguitte Champetier de Ribes, un reconeguda terapeuta de cosntel·lacions, només una quarta part de la humanitat viu en estat d'adult, la resta, tres quartes parts viuen, diu ella, en estat de xiquet, es a dir persones grans que no creixent interiorment.

Fa cosa d'un mes vam estar a un taller de Constel·lacions i Malaltia,
que dirigia  B. Champetier, havien unes 70 persones.
Es van constel·lar casos de infermetats greus, alguns amb diagnòstics mortals la majoría era gent jove i també de mitjana edat.
Va ser molt intens i molt enriquidor.
Podríem dir que es possible llegir la malaltia en la imatge de la constel·lacions.
I el que més em  va fascinar va ser la cara de les persones que hi havien constel·lat unes hores després, tenien llum a la cara, estaven felices, era un altra expressió i encara que el diagnòstic seguia sent el mateix, molt greu, alguna cosa molt profunda havía canviat.
Hi ha gent que quant els comentem  que organitzem aquestos tallers, diuen que  els fa respecte, que els fa una mica de por.
Bé es una mica sorprenent aquest plantejament perquè realment el que ens hauria de fer por és quedar-nos amb el problema, no créixer, viure una vida atrapats en la ignorància , atrapats en els nostres traumes, incapacitats, angoixes i dolors.
El treball de constel·lacions familiars no es l´únic camí però sí es un bon camí per a sanar, descobrir i créixer.
Mei Cid




No hay comentarios:

Publicar un comentario